Vil·la Romana dels Munts
En el temps dels romans, la rellavància política i el desenvolupament demogràfic que assolí Tàrraco a partir del segle II aC van generar l'aparició de nombroses vil·les en el seu territori d'influència. La implantació de les villae (viles romanes) que eren establiments rurals dedictats fonamentalment a l'activitat agrícola van generar la transformació i el domini d'un territori recentment conquerit.
La vil·la romana dels Munts es trobava sobre una petita elevació del terreny que queia suaument cap al mar Mediterrani i que permetia controlar tot el territori pròxim i ben comunicada, a tocar de la Via Augusta. El costat curt d'aquest passadís estava cobert de luxosos mosaics. Nombroses parets i sostres eren decorats amb riques composicions pictòriques.
En total s'han comptabilitzat tres termes que van formar part de la vil·la dels Munts. Aquí s'hi observen els vestuaris, les piscines d'aigua freda i aigua calenta, la zona d'aigües tèbies, una sauna, latrines i els forns que permetien escalfar les dependències i l'aigua.
Les vil·les romanes
A l'època romana, les grans vil·les del camp no només eren llocs d'oci i esbargiment, sinó també eren centres de producció agrícola, ramadera o industrial. Junt a l'àrea residencial, hi havia edificis funcionals apropiats per a una casa de labor, com construccions per a usos agrícoles com cellers, estables, graners, magatzems de cereals. També hi havia forns i ferreries per a activitats artesanes i, finalment, vivendes per als servents i els esclaus.
Els conreus més importants eren els de blat, de vinya i d'oliveres, i també arbres fruiters, hortalisses, llegums i lli. Les tècniques agrícoles milloraren per la introducció de l'arada romana, molins més eficaços que els dels ibers, com el de gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
Font: Viquièdia i Museu Vil·la Romana dels Munts
Pedrera del Mèdol
Els romans van extreure el material per a construir els edificis de diverses pedres als voltants de Tarragona, les quals donaven tipus i qualitats diverses de pedra. La més espectacular que es conserva és la del Mèdol, a uns 8 km, en direcció a Barcelona. S’ hi poden observar diversos fronts de talla, blocs a mig extreure i especialment l’ anomenada Agulla del Mèdol, un impressionant monòlit de 16 m d’ alçada que es va deixar com a testimoni de la cota inicial d’ extracció. L’ exuberant vegetació ha fet d’ aquesta pedrera, a més, un lloc encisador.Font: Viquipèdia
