Temple romà de Vic i Torre dels Escipions


 Temple Romà de Vic

El temple romà de Vic, està situat a la població de VicAusa en època romana.
Es va construir a principis del segle II, a la part més alta del terreny aturonat al costat del riu Mèder, prop de la confluència amb el Gurri. Durant segles va ser un edifici desconegut perquè estava envoltat i formava part del castell dels Montcada, construït a la fi del segle XI.
Durant el segle II, després de la conquesta romana de la Hispània s'erigeix el temple romà del qual se'n desconeix a quin déu fou dedicat (JúpiterJuno o Minerva). L'edicte de Milà (313) feu perdre la resta d'ocupació pagana. Al segle VIII durant la presència sarraïna l'edifici esdevingué caserna o fortalesaGuifré el Pelós el convertí en part d'un castell (s. IX) i fou propietat i residència de la família dels Montcada a partir del segle XI, fent de residència delveguer (s. XV)i posteriorment presó i graner (s.XVI-XIX). Per tal de protegir-les el 1812 es constituí la Sociedad Arqueológica de Vich que actualment n'administra la conservació i promoció turística.

Arquitectura

Detall d'un capitell, d'ordre corinti. Les restauracions de 1930 i 1954 conduiren a refer bona part de l'estructura. Alguns elements originals hi restaren integrats, com són un fragment de la columna de la dreta i el fust i capitells de l'angle anterior dret. Posseeix un pòrtic amb sis columnes i capitells corintis.
 Les parets de la cel·la la formen enormes carreus. Hi ha restes de dues de les parets de l'antiga residència dels Montcada als jardins. Sembla que el castell havia disposat de torres als quatre angles. 


Torre dels Escipions

És una torre funeraria construïda pel Romans de Tarraco, ciutat Romana antiga que correspon a la ciutat present de Tarragona . El Torre dels Escipions és un dels elements de l’arquelogia romana de Tàrraco. Es va declarar un Lloc de Patrimoni Mundial per Unesco.

                                                                                                                                                                     
Va ser construït al mig del segle I dC, a sis quilòmetres de la ciutat de Tarraco, capital de l'Hispania Citerior, en el curs del Via Augusta, la carretera Romana que va travessar la península sencera del Pirineu a Gades (Cadiz) i és un del funerary monuments de l'era Romana que encara quedar més important en la Península ibèrica.


El monument amb tres pisos va superposar en una base decreixent. És construït amb blocs rectangulars. En el cos intermedi és dos alleujaments del déu de Phrygian Attis deity de mort i resurrection, fill de Pessinunte i també en el mateix nivell allà és una cambra d'enterrament que va albergar el furnishings del difunt; a la base mesura 4.40 x 4.70 m.